dimecres, 27 de febrer del 2013

De Costur a Sant Joan de Penyagolosa a l'estil Caragol.

Costur - Mas de la Serra - GR33 - Mas de la Lloma - La Noguereta - Montoliu - Sant Joan
    Quant de temps sense escriure! I no per no haver caminat (que per sort aquestes coses no canvien), però entre unes coses i unes altres o no he estat per casa, o sense ànims de fer res incloent-hi una bona temporada sense el meu ordinador (llavors te'n adones quant en som de dependents d'ell i quanta informació tenim de la nostra vida personal i del nostre esbarjo public). 
     Però ara que les coses tornen més o menys és hora de posar-se al dia!
    Cada (o quasi) any per les vores d'octubre a la nostra colla (Komando Peluts, de Costur) tenim per costum pujar caminant al Penyagolosa (de fet la primera entrada d'aquest blog, en mode de proves, és en referència a questa pujada, al 2011) i si pot ser, en dies separats, collir alguns bolets sense oblidar-nos d'omplir bé el pap i riure bona estona. Però aquest any ho anàvem allargant, doncs no tots coincidíem en horaris i, a més en Dani i jo teniem una mica d'ambició i ens venia de gust fer una acampadeta (cosa que a no tots els agrada) i juntar-ho tot una mica. Bé, al final el resultat es que a pocs els venia de gust pujar caminant, però sí anar a per algun bolet, així doncs en Dani i jo vam decidir de carregar els "trastos" i pujar caminant cap al Penyagolosa amb intenció de estar acampats uns dies, i la resta de la colla pujaria un dia per fer la cacera dels bolets.

   Aquest cop la ruta escollida, sempre intentant passar per camins que abans no hàgim anat, surt de Costurhttp://www.costur.es/ per els Pous, pujant per el Cabeço i el Collao fins als Masos de Trahuanta i agafarem un vell sender que puja fins al Mas de la Serra. Seguidament seguirem la pista per anar a trobar el GR33, que seguirem, passant per les Torrocelles, fins arribar a la Lloma Bernat. Aquí, a la vora dels Masos agafarem un antic sender que ens durà al Mas de Llamba i al Mas de Noguereta fins al Mas de Montoliu. Aquí, ja per cansament, seguirem la pista fins La Banyadera i baixarem per La Pegunta fins Sant Joan.

   

    Al gra doncs. Vam fer les motxiles, agafant sac de dormir, tenda i menjar per 3 dies (bé, i una muda, 3 litres d'aigua, una mini-farmaciola, tovallola i xampú) i el dia 1 de novembre, cap allà les 6:15 del matí, encara amb l'última fosca de la nit, vam sortir de COSTUR per el camí dels Pous.
I aquí, a la primera pujada, va ser quan ens vam adonar que havíem incomplert la primera norma de tot excursionista . La motxilla pesa massa. Però els ànims eren alts i seguim avançant.
Les motxilles en qüestió, al fons la vall de la Foia
    Un cop als pous seguim recte amunt per trobar el sender del Cabeço (que comença a l'esquerra de la granja) fins arribar al Collao, just per on passa l'antic "Camí Ral", on el sol comença a sortir i ens dona el bon dia, al igual que un caçador que ens trobem, que resta a l'aguait de que no se li escapi cap TORD i amb sort alguna altra peça. Pugem el sender del Collao fins arribar al Mas de Quadrat, on creua el PR-CV 341www.figueroles.esque seguirem per l'esquerra fins al Bassot del Comte d'Aranda de camí fins als Masos de la Trahuanta. Aquí ja hem entrat en "bona amistat" amb les nostres motxilles, que després de varies parades en pocs quilòmetres, ja els hi hem posat nom. (No els reproduiré aquí, per no ferir sensibilitats)

Vista cap al Penyagolosa amb el primer sol
A l'altre costat de barranc els Masos de la Torreta
   Un vegada arribem a la Trahuanta decidim parar una mica i intercanviem les nostres motxilles, i reposem forces amb unes figues i uns fruits secs. Aquí agafem un antic senderol que s'agafa, sortint per darrere dels Masos seguint un tram del sender del Camí vell de Llucena recuperat per les Useres que baixa per el barranc fins al poble, i als pocs metres girem a ma esquerra. Seguint el sender pugem fins al Mas de la Serra.

Descansant abans de pujar cap als Masos de la Serra
amb anims i bon humor
Els descansos seran inevitables, i carregats com a cargols continuem des del Mas de la Serra girant a la dreta per la pista, que seguim uns 700 metres fins arribar a un encreuament amb una altra pista a ma esquerra que porta cap al Bassot de Blandina. L'agafem i seguim caminant, passant de llarg del Bassot del Curro fins trobar el Camí dels Peregrins (GR-33) el qual agafarem cap a l'esquerra, direcció Sant Miquel de les Torrocelles.

Caminant cap al Camí dels Peregrins

    Ja de baixada la càrrega es una mica més amena i sense veure'ns forçats a parar tant avancem per la cap a Sant Miquel de les Torrocelles. És curiós, que de tantes vegades que havíem anat, mai havíem passat per un lloc tan emblemàtic com ho és Sant Miquel per al camí de Penyagolosa. I sincerament és una bellesa de paisatge. A més vam tindre sort amb el temps, ja que el sol ens va acompanyar tot el camí

Pujant a les Torrocelles
    I aquí el camí no te pèrdua, seguint sempre el sender i les marques del GR ens porten fins a Sant Miquel, on fem parada i fonda per recarregar les piles, esmorzar una mica i reposar els muscles de tot el pes, abans de reprendre la marxa en direcció a la Lloma Bernat, sempre per el GR.
    Dit i fet, en esmorzar i reposar tornem agafar les motxilles i comencem l'ascens seguint les marques, una mica capcots per el pes, i amb el coneixement que des de les Torrocelles és tot de pujada fins coronar la Lloma Bernat. Apretem les dents i cap amunt!

    Poques coses recordo de la pujada, a banda dels descansos, del canvi de piles del GPS i de que a pesar de que les vistes ho mereixien, no vaig tenir esma per traure la cámara de fotos i fer-ne alguna, com bé demostra la primera fotografia una vegada pujada la Lloma:
Versió oficial: A la Lloma, frescos com una rosa!

    Bé, arribats a aquest punt, decidim continuar per la ruta prevista, i anar cap als Masos de la Lloma a dinar i descansar, ja que barallavem el continuar seguint el GR fins a Xodos i Sant Joan, la qual vam descartar, no sense una mica d'orgull. Trenquem doncs cap a l'esquerra i al primer entrador a la dreta comencem a baixar (per fi!) fins arribar als Masos de la Lloma (Concretament al Mas de Sergio, just abans d'arribar-hi) on, després de dinar i de dormir una estona, i amb les forces més o menys recuperades tornem a reprendre la marxa seguint la pista cap a l'esquerra.

    El camí triat és un antic sender que ja fa uns anys ens van ensenyar en Conrado (germà d'en Dani) i en Salva i que, encara recordo com si fos ara, no vaig ser capaç de seguir, ja que no tenia una condició física massa bona llavors, cosa que ells sí, i em va agafar una bona "pàjara" i, tot s'ha de dir, un atac de vergonya. Així que jo anava disposat de treure'm l'espineta que duia clavada i, quasi com a penitència, carregant una motxilla de.... massa quilos.
Aquest camí comença per la pista que surt dels Masos cap a Xodos, vorejant el Riu Llucena i, a l'altura de "La Moleta"  entra un antic senderol, que per el que sembla va conèixer temps millors, doncs està marcat amb marques vermelles, o rosades, o fins-hi tot vam veure alguna marca descolorida i perdent-se ja Blanca i vermella com si d'un vell GR es tractara.



Mas de Llamba des del sender. Abaix la llera del Riu Llucena

    El sender, una mica tapat per la vegetació, però fàcil de seguir, baixa cap a la llera del riu, entrant poc a poc i un cop abaix avancem uns pocs metres creuant-lo per tornar a enganxar el sender que puja de manera molt pronunciada (com es pot veure a la fotografia anterior, per la banda dreta) fins arribar a una pista que arriba al mas de Llamba, la qual seguim fins cap amunt fins arribar a una bifurcació amb una altra pista, on girem a l'esquerra fins arribar al mas de La Noguereta. Aquí tornem a girar a la dreta agafant un corriol, marcat amb les senyals vermelles i de tant en tant amb pilonets de pedres. Aquest sender puja de manera continua, guanyant alçada paulatinament, però sense obligar-nos a canviar el ritme per alguna pendent més forta.

Si hagessim seguit per la pista de la Noguereta, hagessim arribat al Mas de Roques Llises i des de allà pujar per el sender a La Carrascosa i s'arriba al mateix punt que arribarem nosaltres, però em sembla més interessant la ruta que vam escollir.

Cabres salvatges prop del Mas de Montoliu

    Seguim doncs pujant des de la Noguereta per el sender, que ens ofereix, malgrat el cansament i el mal d'espatlles i caderes per el pes de la motxila, unes vistes excepcionals, ja que transcorre per en mig d'un bosc de pins i ginebres durant uns 5 quilòmetres, la majoria de pujada, fins arribar al Mas de Montoliu. Mentre pujem anem sentint uns xiulets curiosos, que cada cop es fan més propers. Finalment apareixen una familia de cabres salvatges oferint-nos un bon espectacle de agilitat i bellesa.

   Un cop arribem al Mas de Montoliu, vençuts per el pes comencem a pensar seriosament en passar la nit en el reser que ens ofereix el mas, i l'aigua d'una. Però l'orgull ens obliga a continuar, canviat la idea inical d'acabar arribant a Sant Joan via el PR-CV 79, i anant seguint per sender la Costera del Baró, però agafant la pista que puja fins la Banyadera, ja que no ens sentiem en forces per seguir per sender.

    Una vegada a la Banyadera, amb el sol retirant-se ja, decidim d'entrar per la Pegunta per arribar a Sant Joan. Decidits, amb el frontal encés i ja tot de baixada, agafem ritme amb la idea d'una dutxa reconfortant i un plat calent a Sant Joan, on, ja entrada la nit arribem deprés de 12 hores de llarg camí, i unes motxilles mal fetes. I tot i que la idea era acampar, vam decidir dormir al refugi, a cobert i muntar al dia següent la tenda.

Acampats, al dia següent
    Espero que el cami us agradi i us descobreixi nous llocs. Gaudiu-ne!

Penyagolosa + Carbo + Bolets