dimarts, 17 de juliol del 2012

Pujant al Castell de Castro i la Nevera

Alfondeguilla - Castell de Castro - Nevera - Vèrtex - Arquet - Alfondeguilla 


    Ja feia dies que no podiem sortir entre les altes temperatures d'uns dies i per altra banda les festes de l'aigua del Mas d'Avall http://aclafontanelladecostur.blogspot.com.es del cap de setmana passat. Així doncs venia de gust fer una nova ruta, aquest cop fora de Costur, per uns paisatges completament diferents al que estem acostumats. Vaig coneixer aquesta ruta gràcies a que fa unes setmanes amb el grup de "Voluntariat Forestal" vam anar a la Serra d'Espadà a fer la vigilància i en Jaume ("correturnos" de Vaersa) me la va explicar una miqueta. Així que preparant una mica la ruta, aquest diumenge de bon matí hi vam anar. Disculpeu per avançat si els noms dels topònims no son molt encertats o clars, ja que em baso amb el mapa cartogràfic o del Terrasit.


    Sortim a les 6 del matí en Dani i jo de Costur i anem cap a Alfondeguillahttp://www.alfondeguilla.es/ on hem quedat allà mateix amb l'Alba i el seu gos Rony, que sortien de Castelló, per a fer la ruta tots junts. És una llàstima que en Miquel, en Jordi Ortells i  en Victor no hi poguessin vindre. Un altre cop serà!
    Un cop tots a Alfondeguilla, cap allà les 7 del matí, comencem des de la plaça d'Alfondeguilla cap a la pista que puja, el Camí de Castro, per anar a buscar el primer punt de la nostra ruta, el sender que puja per el Barranc de Castro fins al Castell, ben senyalitzat per marques de PR i per fites. Sembla que el dia comença bé i amb un bon oratge per a caminar, bona temperatura, una mica de brisa i el cel enteranyinat.

Primera fita que ens trobem al començament del sender

En Dani i l'Alba amb el Barranc de Castro al fons
    Comencem doncs a remuntar el barranc per el sender, molt net i arreglat per cert, gaudint d'unes vistes espectaculars, un paratge amb molta alzina surera i unes parets verticals i colades impressionants. Per sort el foc fa molts anys que ha respectat la zona, permetent al bosc desenvolupar-se oferint-nos aquest paisatge. 
    Quan portem un parell de kilòmetres ens comencem a trobar unes sureres realment espectaculars, tant per la mida com per la forma que tenen, que ens fan quedar bocabadats. Es aturem per admirar-los i fer les fotografies de rigor i alguna que altra "monada". 
Una surera realment impressionant

Amor per la natura
    Continuem avançant bocabadats per el paisatge fins trobar un mirador on, un cop més, ens aturem per observar el camí que hem fet i beure una mica d'aigua. En aquest punt ja es veu que és una ruta força popular, ja que ens hem creuat ja un parell de grups (uns caminant i uns altre corrents) fent el mateix camí.
   Més endavant ens trobem un altre arbre monumental... I aquest amb nom: La "Surera Mare"; no es d'estranyar aquest nom ja que si l'arbre d'abans era gran, aquest encara ho era més i... es clar, una foto que no falti! Completament diferent als paratges de Costur, sens dubte.

Barranc amunt. Al centre es veu el mirador i un grup aturat allà.
Vista des del mirador
Surera Mare
I Alba molt maternal
    Bé, un cop aquí encarem ja cap al Coll del Castell, passant per la Font de la Penyeta sense deixar en cap moment el sender. Pujarem doncs per el coll fins arribar a un creuament de camins en una petita esplanada on surt a l'esquerra la pujada del Castell de Castro i recte cap a la Nevera. Aquesta pujada es fa prou dureta, però el camí és bo i no mella massa l'anim de pujar fins al Castell, així que reposem una mica i continuem cap amunt.

Castell de Castro, vist des del sender

Entrada al Castell de Castro

Vista des del Castell cap al barranc.
    Un cop a dalt ens trobem que, tot i que el castell està força destruït, està millor de que ens esperàvem i es veu un cop a dins les parets i torres que la formaven, oferint encara un bon refugi. Tant és així que quan vam pujar ens vam trobar amb un nodrit grup que han passat la nit fent vivac al mateix castell, emparats per els seus murs. No vaig voler fer fotografies de l'interior per no molestar massa. El Castell de Castrowikipedia va ser construït per els àrabs i posteriorment conquerit per les tropes de Jaume I a la quaresma de l'any 1238. La torre de l'homenatge, que tot just en queden els vestigis, va ser destruïda per l'aviació franquista al 1938 durant la guerra civil, on el mateix castell va ser utilitzat com a refugi, atalaia i trinxera.

    Tornem doncs sobre les nostres passes baixant fins al coll del castell per agafar ja el camí que ens durà a la nevera, baixant queda el sender a la nostra esquerra. Baixem doncs per l'altra banda fins arribar a una pista forestal, que puja fins la nevera. En aquest tros el paisatge canvia, havent aquest cop més pinar, cosa que en "Rony"  agraeix doncs ara ja te pinyes per poder jugar. Anem pujant per la pista fins trobar una placa del parc natural de la Serra d'Espadà indicant la Nevera a l'esquerra. Aquí deixem el camí i pujem la segona i ultima pendent dureta de la ruta, d'uns 200 metres, fins arribar a la Nevera, recentment restaurada. Ja teniem ganes de veure'n una, des de la frustració de no veure la d'Atzeneta en la sortida que vam fer.

Primera vista de la nevera

Part de darrere de la Nevera
Vertex "Nevera"
     Aprofitant que estem aquí pujem uns metres més amunt per tal d'arribar la vèrtex geodèsic que hi ha a la vora. Aquest vèrtex és el 064061Ressenya IGN, al terme municipal de Alfondeguilla (tot i que en la ressenya posa Chovar, mirant el cartogràfic apareix el vèrtex dins d'Alfondeguilla) . Seguim doncs pujant fins trobar una pista (que sembla ser que arriba a unes mines de mercuri, segons he pogut llegir), que seguirem a l'esquerra pujant una pendent, que al final d'aquesta trobarem el Vèrtex a l'esquerra. Allà aprofitem per parar i esmorzar, per encarar finalment la tornada cap a Alfondeguilla.

   Amb la panxa més o menys plena baixem per el mateix camí fins trobar de nou la pista, on continuarem recte pocs metres per tornar a agafar un sender que ens conduirà cap al Barranc d'Eslida i cap al Collado Roig, fàcilment reconegut per un post indicador de molts senders, tant de GR (el GR-36) com alguns PR (com el que més o menys seguim ara, el PR-CV 138) i SL. En aquest punt agafarem el sender de la dreta que entra al barranc d'Eslida per la vessant esquerra, on seguirem tot el sender, al principi una mica brut per les plantes que creixen al voltant, pero a mida que baixem es fa més net i ample. Aquest sender ens portarà fins a un gran cobert (Corral de Casalote) on comença una altra pista forestal que segueix baixant fins arribar al camí d'Alfondeguilla.
Eslida

Baixant per el Barranc d'Eslida


Barranc d'eslida

     Un cop arribem al camí d'Alfondeguilla, girarem a l'esquerra per anar a buscar el sender que va per la llera del riu Belcaire, que el trobarem a la dreta després de passar el pont que creua el barranc per on passa el riu just quan la pista comença a pujar. Aquest sender, de vegades malmés per l'aigua, va serpentejant a dreta i esquerra de la llera, passant per canyars, baladres i sureres, d'on, com hem anat veient al llarg de tot el camí, encara se n'extreu el suro.
  Continuem baixant, flanquejats constantment per altes parets que ha esculpint el riu al llarg del barranc fins trobar-nos el famós "Arquet" d'Alfondeguilla, un arc que servia per proveir d'aigua alguns antics molins de la zona. Tot plegat una autèntica meravella paisatgística.

Rony gaudint de l'aigua del riu
Sureres recentment pelades
Al seus peus encara queden les escorces de suro a l'espera que les recullin
L'Arquet
  Ja amb el sol, que ha aparegut mentre baixavem aquest sender, continuem baixant fins arribar ja a les hortes que ens indiquen que estem arribant a destí arribant fins al camí que hem agafat pel matí i tornant a la plaça d'on hem sortit.

Espero que la gaudiu tant com nosaltres!
Us deixo l'album complet:


1 comentari:

  1. Hola Jordi.

    Castell i Nevera, dos clàssics d'Espadà, has fet una molt bona i amena descripció de la ruta.
    Li he pegat una ullada al blog em pareix molt interessant i divulgatiu, sobre tot de la zona de Costur, la qual no conec.

    Salutacions.

    ResponElimina