Aquesta va de "Cabres" - Vèrtex Geodèsic "Tossal de Serra" (Alcora)

Costur - La Serra - Mina Cabres - Costur

   Bé, de cabres i d'ovelles. Aquesta és una ruta circular desde Costur, passant per el vèrtex geodèsic de La Serra, baixant per el Barranc del Mormirà (La Covatxa) i tornant per el PR-CV 120 i després el PR-CV 357 per la Mina de Cabres, passant per darrere del Racó del Corb fins a Costur. Porteu pantaló llarg!

Poso aquí també la part només del Vèrtex Geodèsic:

   Amb la companyia de la meva parella Verónica, comencem cap allà les 8 del matí desde "La Punta de la Creu" a Costur (anomenada així per ser un creuament de camins on s'ajunten la carretera  CV-190, el Camí de Vilafamés i l'entrada a Costur per les Escoles). Avancem per la carretera, per la vorera dreta, passant de llarg la bàscula de camions i continuant per el voral dret de la carretera, pintant de color vermell en referència al "Camí del Cid". A uns 200 metres de la bàscula, a la banda esquerra de la carretera veiem el començament del Camí de la Follarga; aquí anant amb molt de compte creuarem la carretera i entrarem al camí encimentat.

Camí de la Follarga

Baixant el camí continuarem per la dreta, per la pujada encimentada, deixant a l'esquerra el camí que duu a la Sotarranya i pujant fins al següent creuament de camins, seguint la pista fent un gir tancat a l'esquerra, deixant a la dreta una pista que baixa fins a la carretera a l'alçada de la Fossanxa, seguint amunt, el que ve a ser la continuació del "Pas de Llonganissa", el qual baixa per la Fossanxa, creuant la carretera per l'Algepsar fins al Pou de Costur i que arriba a Figueroles (el que vam passar al anar cap a Figueroles en la XVI Pujada a Penyagolosa) . A partir d'aquí ja no deixarem la pista fins quasi al final d'aquesta, ja en terme municipal de l'Alcora.

Piló de partició de terme Costur - Alcora,
situat a la dreta de la pista que puja a la Serra

Panorámica durant el camí del Pla del Vinyé
Al mig queda Figueroles i al fons es veu Llucena

   Ja arribant al final de la pista el camí s'estreta, fent difícil l'accés amb cotxe de la part més alta, just en una bifurcació que queda a la dreta, protegida amb cadena, ja que és una pista privada. Continuarem cap amunt per l'equerra (recte, de fet) i poc abans d'arribar al final, deixarem el camí cap a l'esquerra per anar a visitar un antic corral (que ja el pare de l'avia de la meva parella el recorda en desús). A partir d'aquí ja no hi ha camí ni senda, només seguim els camins d'aigua o de bestiar, intuint el sender fins ja la vèrtex del "Tossal de Serra" seguint el "track". Aquest vèrtex està en bon estat, tot i que l'horitzó està parcialment cobert per vegetació.

Vèrtex "Tossal de Serra" - Al fons la Trahuanta

Vèrtex "Tossal de Serra" - Direcció "Rambla la Viuda"

Vèrtex "Tossal de Serra" - Direcció La Foia (Alcora)

   Després de les fotografies de rigor baixem per el costat esquerre, però recomano desfer el camí per on hem vingut, ja que el que varem fer i està marcat al "track" vam haver de baixar bancals i creuar algun coscollar, sense camí. A partir d'aquí vam trencar l'esquema d'excursió que portavem, ja que Verónica em va comentar que hi havia un antic camí que baixava més o menys des de el corral, per el costat dret del Barranc del Mormirà (als mapes apareix com Barranc del Castell) o "Montmirà" si seguim la toponímia marcada en "Terrasit". Aquesta antiga senda també passa per una cova, la qual donava el nom a la partida "La Covatxa", però no vam trobar ni una cosa ni l'altra.

A primer pla el corral de la Serra, al fons el Penyagolosa

   Sortim doncs cap al bosquet, darrere del corral (ED50 30 739242 4443893), buscant quelcom similar a una senda, cosa que trobem amb més o menys continuïtat, ja que sembla que han passat caçadors (per el rastre de cartutxos que deixen alguns d'ells, fent gala d'una falta d'escrúpols a l'hora de cuidar el medi ambient, embrutant el bosc i infringint la llei - DOCV 4523 - Art. 4.6), però qui ens ajudaran a l'hora de "trobar" camí seran les ovelles! Mentre avancem per la "senda" (s'acosta més a "camí d'aigua") ens n'adonem que per els coscolls i les argilagues hi han cabdells de llana que se'ls queda enganxats a les plantes a les ovelles al passar, la qual cosa ens indica que es pot passar o que anem per "bon camí". Resulta evident que la senda està perduda, però gràcies a la ramaderia el pas per a aquestes dos cabretes que fem la ruta no està tancada del tot. Seguint el rastre ens desviem una mica per fer el cim de la banda dreta del barranc, a 543 metres aproximadament, per tal de veure les vistes des de dalt. (ED50 30 T 738920 4443374)

El Tossal de Bou en primer plà i al fon l'Alcora

Embassament de l'Alcora

    Un cop dalt ens toca baixar, creuant per el coll que forma un barranquet al fons del qual està La Foia, arribant fins la vora del barranc del Mormirà baixant fins trobar l'encreuament de camins del PR-CV 120 i, creuant el sender, la pista que duú cap al "Tossal de Bou". Creuem el camí, doncs, i pujem al Tossal per la pista, on ens espera un bosquet que ens ajudarà a resguardar-nos una mica de la calor que fa i esmorzar.
  Comentar del "Tossal de Bou" que sembla que hi han unes restes d'un assentament ibèric, segons explica l'historiador Norberto Mesado quan parla del poblat iber d'"El Tossalet" (que segons explica un cop acabades les excavacions ho van tornar a cobrir tot) també al Tossal de Bou hi han restes d'una muralla dels Ibers (pàgina 205-207 -en el PDF 7-9-) a la qual, per falta de temps i per la calor que feia no hi vam poder arribar, però al menys em sembla, si no vaig errar, vaig poder fotografiar:

Assentament Iber "Tossal de Bou"
Vista des del final de la pista que dona al PR-CV 120

    Un cop esmorzats i descansats tornem a la senda del PR-CV 120 i, girant a la dreta, anem cap a la "Mina de Cabres", compartint camí ja amb la PR-CV 357, un cop passat un creuament on antigament s'extreia terra per fer ciment (i prop de la qual encara es pot veure un forn per a aquesta finalitat). En aquesta mina, a cel obert, molta gent de Costur hi va treballar fins que es va deixar d'explotar. Desconec quan, però els germans de la meva avia (que ara tindria uns 80 anys) hi van treballar i encara en la família conservem alguna fotografia antiga d'ells excavant en aquesta mina.

Panoràmica Mina de Cabres

    Seguim pujant, acusant ja la calor, i ens trobem amb la desagradable sorpresa d'uns motoristes de trial baixant a tota velocitat, destrossant el camí i obligant-nos a apartar-nos de la senda. Aquestes practiques estan completament prohibides per el Decret 8/2008 (DOCV 5.691), on no poden ni portar pneumàtics de motocròs (Art 4.6) ni molt menys circular per sendes (Art 3, 4 i 5), però sembla que ni SEPRONA ni cap altra autoritat posen fi a aquestes pràctiques, les quals destrossen completament les sendes, fent-les de vegades impracticables per al senderistes com nosaltres (com més endavant ens trobem en aquest mateix sender):

Motorista infringit la llei, passant amb rodes motrius de motocros i
 per senda forestal no apta per aquest vehicle (matricula 7407GZC)

Estat de la senda més endavant, trillada
i al estar en pendent, molt dificil de caminar-hi per ella

    Un clar exemple de la destrucció dels camins el tenim també al camí del "Barranc Sabinar" on no fa massa anys era un camí empedrat i actualment els trams antigament empedrats ara son un pedregal. També el camí de tornada del PR-CV 120 (que passa per l'altra banda d'aquest barranc) hi han trams que s'assembla més a una trialera que a un sender.

    Deixant de banda les reivindicacions, continuem pujant fins dalt de tot del barranc per la senda fins a la creu, on ja ens separarem dels PR agafant la pista del Mormirà cap a Costur, que passa per darrere del Racó del Corb fins al Barranc del Racó del Corb on agafarem una petita senda, d'uns 200 metres cap a l'esquerra que comença en una gran corba que fa el camí (ED50 30 740211 4443686) enllaçant novament amb una pista. Seguin la pista, al cap d'uns 600 metres trobarem un creuament de camins (ED50 30 740527 4444331), agafant el camí encimentat del centre, que baixa cap al barranc, per després pujar de nou a Costur, per la "Punta la Creu", acabant aquí la nostra volta.

Espero que el pugueu disfrutar tots!

De Costur a Sant Joan de Penyagolosa per el riu Llucena

XVI Pujada Costur - Sant Joan de Penyagolosa

(Associació Cultural "La Fontanella") 

(Fotografies de l'album Picasa de l'A.C. La Fontanella)

    Com ja és tradicional per aquestes dates a Costur, un any més la "A.C. La Fontanella" ha organitzat la Pujada a Sant Joan amb el famós lema "Gaudim la natura sense presses" i l'expresió "Temps mínim 12 hores". Això i l'ajuda dels cotxes d'assistència permeten que qualsevol pugui fer la pujada, fins-hi-tot xiquets, ja que podran fer-la sencera o a trams sense cap problema en alguna de les moltes parades.

Pujada al Mas d'Arminyà

   Amb l'esperit innovador de sempre, canviant cada any l'itinerari per tal de que tothom conegui nous racons de la nostra comarca, enguany s'ha triat un itinerari que passa per el Riu Llucena, aprofitant la renovada "Ruta dels Molins", la qual, tot i que no vam tenir gaire temps per parar-nos i llegir tots els panells informatius on t'expliquen la història i funcionament dels molins, em va semblar molt interessant i digna de fer un altre dia amb més temps.

La ruta:

    Comencem les 7 del matí des de la "Plaça l'Esglesia" (ED50 30 740966 4445187) tots puntuals i amb els cotxes d'assistència preparats (N'érem 35!) i pujem cap als pous del poble, agafant el camí de la Fosanxa que passa per darrere les granges de pollastres fins l'"Algepsà" on baixàrem per el camí de terra fins als pous que abasteixen d'aigua Costur. Un cop allà agafem el camí que porta cap al "Vinyé" per a dirigir-nos cap a Figueroles, anant amb compte de no errar el camí, ja que hi han unes quantes bifurcacions. A Figueroles passem per darrere d'"el Tossalet" i busquem ja el riu Llucena, on després d'un gual enganxarem la ruta dels molins. Uns acudits més tard arribem tots junts a la badina ubicada als peus de Llucena, on ens esperen els cotxes i l'esmorzar!

Ruta dels Molins

    Ja amb la panxa plena continuem el camí pavimentat, on de moment agraïm que els núvols tapin el sol, i arribarem al naixement del riu Llucena, tot bastant planet, amb lleugeres pujades, però molt agradable de fer, que ens permet gaudir de la caminada i del paissatge.

    Un cop al Naixement del riu Llucena (ED50 30T 730756 4451566), ja prop del final del PR que hem estat seguint, reposem tots una estona doncs una mica més endavant ja comença la zona més complicada del nostre camí. Fins aquí, com he comentat, el camí en la gran majoria és una pista, amb algun banquet de tant en tant per a poder estirar les cames.

Zona de descans - "Naixement del riu Llucena"

    Uns dos kilòmetres i mig més amunt de la zona de descans, just abans d'arribar a la "Mina" que hi ha una senda a l'esquerra del camí (marcat al track amb un "waypoint" -ED50 30 T 731004 4453391-) molt empinada i prou llarga que ens durà fins al "Mas d'Arminyà". Preneu-vos-ho en calma!
Aquí ja vam començar tots a patir, doncs quan ja havíem començat la pujada una fina pluja ens va començar a advertir de que aquella bonança no ens duraria gaire.
   Ja al "Mas d'Arminyà" parem tots junts a dinar i recuperar forces, doncs a partir d'aquí i fins al "Mas de Montoliu" no tindrem cap assistència durant uns 5 kilòmetres i el desnivell aproximat és del 13%.

Dinar al Mas D'Arminyà

   Bé, un cop reposats reprenem la marxa per la mateixa senda que continua per darrere del Mas, ja amb els "xubasqueros" a punt per si de cas, per anar a buscar el "Mas de Otrelles" (ED50 30 T 729803 4454746). Sabent que fins allà no hi ha camí ens trobem amb la situació de que s'ha de fer camp a través. Així que dit i fet! Un cop arribem al bosc girarem a l'esquerra, pujant la montanya camp a través ("waypoint" -ED50 30 T 730498 4454969-). La via aquesta es una mica dureta i ja aquí ens va començar a ploure com és tradicional en totes les pujades, obligant-nos a estirar la marxa i passar de llarg del "Mas d'Otrelles"i continuant vorejant la cresta de la montanya, intentant gaudir de les vistes que la pluja ens anava deixant veure, com ara els "Masos de les Roques llises"

Masos de les Roques llises
(Aquesta foto suposo que està feta un altre dia... no està plovent!)

    Seguint endavant cap al barranc de la Fontassa per anar a trobar el "Mas de Montoliu" (ED50 30T 728159 4455272) on ens espera el següent control molt esperat per alguns, doncs quan arribem, tot i que ha parat de ploure, anem tots molls. (Aprofito per donar les Gràcies a l'Arturo, la Fina, l'iInés i en Jose Luís per els cotxes d'assistència, els quals han permès a molta gent poder gaudir de tantes i tantes Pujades a gent que sense vosaltres no podrien haver-hi anat). Un cop "des-humectats" continuem amb l'últim tram que va desde el "Mas de Montoliu" fins al "Corralico"(ED50 30 T 725644 4457055), als peus del "Penyagolosa". A partir d'aquí buscarem el sender que puja per la "Font Trobada" (ja era hora Toni!) (localització aproximada - ED50 30 T 726309 4456487) fins al Corralico.

La Font Trobada

Un cop al Corralico alguns vam decidir fer el pic, ja que malgrat el "tute" que portavem ens venia de gust tocar una mica de cel, així que dit i fet. Un cop al pic tornem enrere per ja agafar el camí triat per la majoria i que una estona abans ja havien fet, agafant el sender que va per el "Barranc de la Teixera" fins a Sant Joan de Penyagolosa, on finalment podrem descansar les cames i omplir el pap amb quelcom calentet.

Fotografia de grup al peiró de Sant Joan

Un camí que, malgrat la pluja en el tercer quart de la ruta, és digne de fer ja que el paisatge que ens presenta molts cops ens fa oblidar el cansament acumulat.

Salut!

Caminant de Castelló fins a Costur

   Aquesta és una ruta que tenia pensada de fa un temps. No té massa complicació si no és la longitud (28 kilòmetres) o el pas per la "Cantera" que hi ha abans d'arribar a Borriol, on el tràfec de camions o potser els canvis que hi pot haver  es pot convertir en un pas complicat.

   Tot comença a la "Plaça de les Columbretes" on ens dirigirem cap al "Castalia" i l'Hospital General per tal d'agafar l'inici del GR-33 que ens guiarà els primers passos del camí. Aquest primer tram ha variat una mica, seguint les fotos del "Google Maps" i els mapes cartogràfics, ja que ara actualment s'ha construït la nova Ronda de Castelló tallant l'antic camí que ens duia fins l'antic quarter militar de "Tetuan 14" (on ara està la Policia Local) i les marques de GR no es veuen o directament no existèixen (de fet fins a la Urbanització les marques son bastant escasses).
  Bé, un cop creuada l'autopista (quina manera de passar més  perillosa, no existeix ni camí per peatons ni la carretera te  voral) encarem la urbanització de "Penyeta Roja", creuant-la, i agafant la senda del GR fins a la "Cantera". Aquest tros és força maco i senzill de fer.
  Un cop a la "Cantera" la rodejarem (absència completa de marques GR) agafant el nivell central (com veureu a l'imatge satèl·lit del trak, vaig agafar el superior, però crec que és millor el central ja que han modificat el camí i hi han munts de terra que entorpeixen el pas. Un cop fora agafarem el camí de baix (deixant el GR) i passant per el camí cap a Borriol, on creuarem la CV-10 per un pas inferior on haurem de creuar el Riu Montlleó (si ha plogut pot ser que no sigui un pas practicable per el que cal ser previsors i no deixar el GR a la "Cantera" fins a Borriol).
  A Borriol anirem cap al carrer Zaragoza i sortirem per el cementiri i un cop creuat el Barranc de l'ermita seguirem la pista que continua per l'esquerra del barranc on ja començarem la segona pujada de la ruta. Hem d'anar amb compte en aquest tram amb les bifurcacions de camins i no confondre la pista. Tampoc cal seguir les marques de PR que ens trobarem constantment per el camí, ja que si bé en trams son coincidents, no ens portaran per el camí desitjat (les marques de PR que ens trobarem son de la "Cova de les Ferreries"). Al final de la segona gran pujada ja encararem, entre vells "paranys", cap a Sant Joan de Moró per pista.
  A Sant Joan l'únic pas "delicat" és a l'hora de passar la carretera, però rodejant la rotonda per la dreta hi ha un petit pas soterrat on evitarem completament el risc. Un cop passat el "túnel" només ens queda creuar tot el poble i agafar una pista que ens durà, creuant la carretera, cap al riu. El creuarem i anirem ja cap al "Mas de Flors". Un cop més hem de parar compte les bifurcacions dels camins ja que no tots ens duran cap on volem i especialment a l'últim d'aquest tros que si anem despistats ens el passarem de llarg.
  Aquí agafarem alè i ja encararem l'última part del nostre camí. Baixarem cap a la "Rambla la Viuda" i anirem cap amunt evitant el màxim possible les pedres, que ens podrien ocasionar alguna torçada de turmell i ens esgotaran amés més del compte, fins a l'entrada del "Barranc Sabinar", un dels paisatges més bonics de Costur. A partir d'aquí mica en mica seguint la senda fins arribar a la "Bassa Roja", on un cop arribem a la pista girarem a l'esquerra per agafar la senda cap al camí de la Llosa Blanca i cap a Costur, per el camí de la font fins a l'"aborador".



Espero que us agradi!

Estirant les cames

   Aquesta és una petita volta per aquells que els agrada correr per la muntanya. És una volta que, per als més avesats, no els costarà massa i per als principiants (com un servidor) els ajudarà mica en mica a posar-se en forma:

   La ruta comença a Costur, a l'"aborador" (paraula popular que ve d'"abeurador", situat als llavadors), baixant per el camí de la font i agafant la pista que surt a l'esquerra abans d'arribar a la carretera de Vilafamés. A partir d'aquí es va planejant (de fet és una lleugera baixada) fins a un camí, ja de pujada una mica exigent, que ens durà fins a la carretera i la "Cova de l'Artiga" (Si algú està intenressat en espeleologia, la gent del espeleoclub de Castelló va realitzar un catàleg de coves de Costur... Algun dia farem una volteta per arribar a elles). Alla creuarem i agafarem el cami que duu a la "Bassa Roja" per on aprofitarem per recuperar aire. Un cop a la bassa tornarem per la senda que ens duu per la partida de la "Llosa Blanca" ja sempre cap amunt fins la carretera. Un cop a la carretera ja durem 5 kilòmetres on podrem escollir 2 camins:
  El de l'esquerra (per on està fet el trak) és per la carretera fins a "La punta de la creu" que ens permetrà recuperar l'alè i, si volem, podrem tornar enrere i tornar a fer la volta a l'inrevés. L'altre es continuar recte creuant la carretera i tornar per on hem vingut, és a dir baixar i pujar el camí de la font fins a l'"aborador"; un final la mar d'explosiu.

Disfruteu-la!